Spurnes apagades 27/4/25

 

Quan la terra tremola sota els peus o la vida ens trenca els silencis, ens veiem obligats a reconnectar amb la nostra humanitat més profunda.
En la calma aparent, sovint ens perdem els uns dels altres, adormits en la comoditat i l’oblit.
Però quan les certeses s'esvaeixen, tornem a buscar la mirada amiga, les paraules que reconforten i les abraçades que ens tornen sencers.
És en aquest gest senzill i antic que recordem qui som: éssers fràgils, units per la necessitat d'estimar i ser estimats.